■ somiar

Partició sil·làbica: so_mi_ar
Etimologia: del ll. somniare, íd., der. de somnium ‘somni’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
  1. intransitiu
    1. Tenir un somni o somnis. Fa dies que somio cada nit: abans no somiava mai.
    2. semblar-li (a algú) que somia Trobar-se veient o sentint coses inesperables, increïbles.
    3. somiar despert (o simplement somiar) Imaginar-se coses que no poden ésser, donar com a cert o com a realitzable el que no és o bé és de quasi impossible realització, discórrer fantàsticament. I tu et penses que ell es desprendrà del que més estima per donar-nos-ho a nosaltres? Tu somies, noi.
  2. transitiu
    1. Veure en somni alguna cosa. He somiat que queia daltabaix d’un balcó. Tu em vas dir que ho pagaries o ho he somiat?
    2. Imaginar com a possible o realitzable alguna cosa que no és d’esperar, que és de molt difícil realització. Qui hauria mai somiat de trobar-te aquí? Que ell et concedeixi això, ni ho somiïs. Somiava poder tenir una caseta vora la mar. Qui té fam somia pa.
    3. somiar truites Fer-se il·lusions.