■ sol·licitud

Etimologia: del ll. sollicitūdo, -ĭnis, íd. 1a font: s. XIII, Arnau
    femení
  1. Preocupació del qui és sol·lícit envers una persona o una cosa.
    1. Escrit, document, en què hom sol·licita una cosa.
    2. Instància. Va adreçar una sol·licitud al ministeri.