■ soca

Etimologia: probablement d’un cèlt. tsŭkka, corresponent al germ. stokk ‘garrot’ 1a font: 1306
  1. femení
    1. Tronc de l’arbre.
    2. especialment Part del tronc d’un arbre o arbust pròxima a les arrels.
    3. especialment Part del tronc que resta a terra amb les arrels quan hom talla l’arbre.
    4. ésser (algú) de bona soca figuradament Ésser de complexió sana, forta.
  2. femení figuradament
    1. genealogia Estirp.
    2. biologia Població cel·lular que s’origina a partir d’una única cèl·lula comuna.
    3. genètica Conjunt d’individus el genotip dels quals presenta un o més caràcters fixos que els diferencien dels altres individus de la varietat o població a la qual pertanyen.
    4. microbiologia Grup de bacteris amb determinades característiques genètiques que els diferencia dels altres individus de la varietat a la qual pertanyen, en general descendents d’un antecessor comú del qual conserven les seves característiques a través de les generacions.
  3. femení
    1. indústria tèxtil Fils amb què hom lliga les passades de basta destinades a formar el pèl del vellut.
    2. Corda d’espart.
  4. adjectiu i masculí i femení col·loquialment totxo 1. Sempre ha estat un soca, aquest noi.