■ síncron
| | síncrona

Etimologia: del ll. td. synchrŏnus, -a, -um, i aquest, del gr. sýgkhronos ‘contemporani’, comp. de sýn ‘conjuntament’ i khrónos ‘temps’
  1. adjectiu Que s’esdevé al mateix temps.
  2. femení estratigrafia
    1. Zona estratigràfica que representa igualtat de temps.
    2. Superfície o línia estratigràfica en la qual tots els seus punts tenen la mateixa edat.
  3. adjectiu informàtica Dit del funcionament d’una màquina en què una seqüència d’operacions s’executa sota el control d’un senyal de rellotge.
  4. adjectiu física Que té el mateix període. Vibracions síncrones. Pèndol síncron.
  5. màquina síncrona Màquina elèctrica rotativa el rotor de la qual gira exactament a la mateixa velocitat que la del camp magnètic giratori.