simultani | simultània

Accessory
Etimologia: del b. ll. td. simultaneus, -a, -um, íd., format sobre el ll. cl. simultas, -ātis ‘rivalitat, competència’, der. de simul ‘juntament’ 1a font: s. XV, Curial
Body
  1. adjectiu Que té lloc al mateix temps que una altra cosa.
  2. adjectiu i femení plural jocs d’entreteniment Dit de les partides d’escacs jugades per un sol jugador contra diversos contrincants, a cadascun dels quals correspon un tauler distint.