■ silueta

Partició sil·làbica: si_lu_e_ta
Etimologia: del fr. silhouette, reducció de portrait à la Silhouette, al·lusió a l’impopular controlador de finances É. de Silhouette (1709-67), que donà lloc a aplicar l’expressió a coses incompletes o mal fetes 1a font: 1864, DLab.
    femení
  1. art
    1. Tipus de retrat de perfil tallat amb tisores en un paper negre i aplicat sobre fons clar.
    2. Dibuix al traç que sintetitza els trets essencials d’una persona o cosa.
    1. Forma que presenta a la vista la massa d’un objecte llunyà destacant-se més o menys del fons sobre el qual es projecta. A l’horitzó llunyà s’albirava la silueta grisa de Montserrat.
    2. Línia del contorn d’un cos esvelt i proporcionat, especialment femení. Té una silueta molt marcada.
    3. silueta cardíaca diagnosi Contorn de l’ombra cardíaca radiològica.