■ silenci

Etimologia: del ll. sĭlĕntium, íd., der. de silēre ‘callar’ 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
    1. Fet de no parlar, de callar. Guardar silenci. Rompre el silenci. Hi hagué un llarg silenci.
    2. figuradament Fet de no expressar algú el seu pensament amb paraules o per escrit. Fa dos mesos que no he rebut carta teva i m’estranya molt el teu silenci. Imposar silenci als calumniadors.
    3. passar (una cosa) en (o sota) silenci No parlar-ne.
    4. silenci administratiu dret administratiu Absència de resolució, per part d’una autoritat administrativa, respecte a una petició o a un recurs que li han estat presentats.
    1. Absència de tot so o soroll.
    2. fisiologia animal Cadascun dels dos intervals que separen els sorolls cardíacs.
    3. música Pausa, breu interval sense música ni cant.
    4. música Signe gràfic posat en el pentagrama per indicar aquest silenci.