■ signatura

Etimologia: del b. ll. signatura, íd. 1a font: 1472
    femení
    1. [abreviatura sign.] Acció de signar;
    2. l’efecte.
    1. escriptura, diplomàtica i dret Nom, cognom i, generalment, rúbrica autògrafs amb què hom subscriu un document, carta, rebut, etc., per certificar que n’és l’autor o que n’aprova el contingut, que hi ha intervingut o que hi ha estat present.
    2. art Nom de l’autor d’una obra d’art, inscrit en una part visible o no visible d’ella, com a constància de la seva paternitat.
    3. signatura en blanc Signatura que hom posa en un full perquè un altre l’ompli de la forma convinguda o perquè hi escrigui el que vulgui.
  3. biblioteconomia i arxivística
    1. Sèrie ordenada de xifres o lletres que corresponen normalment a les matèries de què tracten els llibres o a la cronologia o topografia dels documents i que serveixen per a ordenar-los en les biblioteques i en els catàlegs, d’acord amb els diversos sistemes de classificació.
    2. Indicació d’aquesta signatura en el llom dels llibres i sovint en el frontispici o en una altra pàgina, i que consta també en les fitxes del catàleg.
  4. arts gràfiques
    1. Senyal posat al peu de la primera pàgina de cada plec d’un llibre, que serveix per a indicar com ha d’ésser fet el plegat i l’ordre en què han d’ésser posats els plecs en l’alçada.
    2. per extensió Cadascun dels plecs de què es compon un volum.
  5. matemàtiques Nombre de termes positius en una forma quadràtica reduïda a una suma de quadrats mitjançant una transformació lineal.