■ sí

Homòfon: si
Etimologia: del ll. sīc ‘així’, usat inicialment amb el valor adverbial ll. en frases com sí diu, sí fa, sí faríem, sí volem bé fins que acabà per usar-se sol amb el verb sobreentès 1a font: s. XIII
  1. adverbi Partícula equivalent a una proposició afirmativa responent a una interrogació expressada o sobreentesa, repetint una afirmació feta anteriorment, anticipant-la. Vindràs, demà? Sí. Ell sí, que és un savi.
  2. [plural sís] masculí
    1. Ella em va respondre amb un sí sec.
    2. donar el sí Concedir el que hom demana.