■ sever | severa

Etimologia: del ll. sevērus, -a, -um, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    adjectiu
    1. No gens indulgent amb les faltes, les febleses. Un mestre sever amb els seus deixebles.
    2. Estricte, rígid, en l’observança d’una llei, d’un precepte, d’una regla. Un jutge sever. Un confessor molt sever.
  2. per extensió
    1. Inflexible, rígid. Disciplina severa. Costums severs.
    2. Seriós, sense gaires colors, no excessivament adornat. Un estil sever. Una arquitectura severa.