■ servitud

Etimologia: del ll. td. servitūdo, -ĭnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Condició de serf, subjecció a un amo.
    1. dret civil Dret real limitat que grava sobre el domini d’altri, a favor d’una persona distinta del seu titular. Servitud de pastura. Servitud de mitgera. Servitud de llums i vistes.
    2. servitud internacional dret internacional Dret real limitat d’un estat sobre un altre, o en benefici recíproc, o com a mesura de seguretat.
  3. història
    1. A Occident, a l’edat mitjana, estatut personal d’amplis grups de població eminentment rurals (els serfs), no plenament lliures, però tampoc esclaus, que es caracteritzava, bàsicament, per una limitació de la llibertat de moviment i obligada adscripció dels seus membres a la terra de conreu, del senyor o gran propietari, amb diferent grau de subjecció i de possibilitats d’alliberar-se’n.
    2. servitud militar Prestació personal que obligava els vassalls a acompanyar a la guerra llur senyor.