■ servar

Etimologia: del ll. servare, íd. 1a font: 1244
    verb
    1. transitiu Complir exactament allò a què hom està obligat; observar. Servar els manaments de Déu. Servar una promesa.
    2. intransitiu nàutica Obeir una embarcació el seu sistema de comandament, especialment el timó. La barca ja no serva.
  2. transitiu
    1. Conservar. Fruita, tomàquets de servar.
    2. Guardar intacte allò que hom té quasi el deure de conservar. Servar la castedat. Servar la dignitat. Servar la sang freda, la serenitat.
    3. informàtica Retenir en algun lloc de la memòria els continguts de certes posicions.
  3. transitiu Tenir fort una cosa perquè no sigui emportada. Servar una corda.