■ serrar2

Homòfon: serrà
Etimologia: del ll. vg. serrare, ll. td. serare ‘tancar’, der. de sera ‘forrellat, pany’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Estrènyer, fer més estret, estretir. No podíem bellugar-nos de tan serrats que anàvem.
  2. serrar les dents Cloure-les ben estret.



    3. Vegeu també:
    serrar1