■ serp

Etimologia: del ll. td. o vg. sĕrpe(m) (hi ha documentada una forma de nominatiu serps), deformació fonètica popular del ll. cl. sĕrpens, -ntis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. zoologia
    1. Nom comú que hom dona als rèptils del subordre dels ofidis.
    2. serp corall Gènere d’ofidis de la família dels elàpids (Micrurus sp), amb la cua molt curta, el cap petit, el tronc cilíndric, una coloració bonica amb anelles de color diferent, i caracteritzats per un verí molt actiu.
    3. serp de cascavell Cròtal.
    4. serp de vidre Noia.
    5. serp fuet Serp de la família dels colúbrids (Coluber flagellum), de color terrós fosc i molt àgil.
    6. serp gat Serp de la família dels colúbrids (Telescopus fallax), de color fosc a la regió dorsal i blanquinós a la ventral, nocturna i que habita en llocs àrids i pedregosos.
    7. serp llisa meridional Colobra llisa meridional.
    8. serp marina Nom que hom dona genèricament als individus de la família dels hidròfids.
    9. serp tigre Serp de la família dels elàpids (Notechis scutatus), fortament verinosa i de coloració semblant a la d’un tigre.
    10. serp verda Colobra de Montpeller.
  2. etnologia, mitologia i religió Representació, sovint fantàstica, de la serp, pròpia de la mentalitat mítica, basada en les singulars característiques del rèptil, que hom troba a l’origen de nombroses reaccions miticoreligioses ambivalents enfront de l’animal.
  3. heràldica Figura que en heràldica rep diferents denominacions segons la posició: amfípter, amfisbena, bixa i colobra.
  4. ictiologia Peix bada.