■ senar

Homòfon: sanar
Etimologia: mot exclusiu del cat., d’origen incert, probablement d’una arrel preromana panindoeuropea sen- ‘senzill’, particularitzada en sen-aro-, sen-ari- ‘en nombre simple’ 1a font: 1258
    adjectiu
  1. antigament No en doble, no doblat ni folrat. Un mantell de seda senar.
  2. [generalment en pl]
    1. matemàtiques Dit del nombre enter que no és múltiple de dos, com ara 1, 3, 5, etc.
    2. parells o senars jocs d’entreteniment Joc d’infants en el qual cal endevinar si els dits estirats d’una o dues mans de cada jugador sumen o no un total divisible per dos.
  3. numismàtica Dit de la peça monetària que constitueix la unitat per oposició al doble.