■ semiòtic | semiòtica

Partició sil·làbica: se_mi_ò_tic
Etimologia: del gr. sēmeiōtikós, íd.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent als senyals, als símptomes.
    2. Relatiu o pertanyent a la semiòtica.
  2. femení comunicació
    1. Semiologia.
    2. Ciència que estudia els sistemes de signes.
    3. Estudi d’algun sistema molt particular de comunicació (codi de senyals de carretera, marítims, etc.).
  3. femení medicina Simptomatologia.
  4. masculí i femení comunicació Persona que es dedica a la semiòtica.