■ sembrar

Etimologia: del ll. sēmĭnāre, íd., der. de sēmen, -ĭnis ‘llavor’ 1a font: 1272, CTort.
    verb transitiu
  1. agricultura
    1. Escampar o plantar la llavor d’una planta en la terra preparada per a rebre-la, perquè hi neixi aquella planta. Sembrar blat, sègol, ordi. Sembrar un camp. Aquest camp no pot ésser sembrat d’ordi.
    2. usat absolutament La setmana que ve sembrarem. Sembrar clar, espès.
    3. màquina de sembrar Sembradora.
    4. sembrar a eixams (o a ruix, o a barreig) Sembrar tirant grapades de gra que el sembrador porta dins una senalla.
    5. sembrar a motes Sembrar a paló.
    6. sembrar a paló (o amb paló) Sembrar fent clotets a terra i dipositant alguns grans en cadascun d’ells.
    7. sembrar a solc (o al solc) Sembrar anant darrere el llaurador i tirant la llavor dins el solc obert.
  2. figuradament Sembrar odis, confusió.
  3. figuradament Escampar coses com si fos llavor que es llancés. Li van sembrar el pati de rocs.
  4. microbiologia Efectuar una sembra.