■ segur | segura

Homòfon: sagú
Etimologia: del ll. secūrus, -a, -um, íd., del ll. arcaic se ‘sense’ i cura ‘cura, preocupació’ 1a font: 1260
  1. adjectiu
    1. Exempt de tot perill o risc. Poseu-ho en un lloc segur.
    2. Que no admet dubte, que s’esdevindrà de cert. Ésser d’un èxit segur. La victòria és segura.
    3. Que no hi ha perill que falli, amb què hom pot confiar en absolut. Un remei segur. Un mitjà segur.
    4. Fermament establert. Una fe segura. Un confident segur. Una memòria segura.
    5. a cop segur locució adverbial Immancablement.
    6. de segur Amb seguretat.
  2. adjectiu Dit d’una persona que creu poder comptar amb algú o amb alguna cosa. Estic segur que vindrà. Estem ben segurs de la seva fidelitat.
  3. femení botànica Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes (Chrysanthemum parthenium), aromàtica i amb capítols de disc groc i de lígules blanques, emprada com a tònic estomacal.