■ seguir

Homòfon: ceguí
Etimologia: del ll. vg. sĕquĕre, ll. cl. sĕquī, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Anar darrere d’algú o d’alguna cosa movent-se en la seva mateixa direcció. El vam seguir d’un tros lluny per veure on anava.
    2. figuradament Morí, i no tardà a seguir-lo la seva dona. Seguir algú amb els ulls, amb el pensament.
  2. transitiu Trobar-se, venir, darrere d’algú o d’alguna cosa en l’espai, en el temps, pel rang, com a conseqüència natural. La nostra casa? Veureu una casa molt alta: la nostra és la que segueix aquesta. En la sèrie dels nombres naturals, el 8 segueix el 7. El tro segueix el llamp. La calma que segueix la tempestat.
  3. pronominal
    1. De dues coses, seguir l’una l’altra. Les victòries d’aquest equip de futbol se segueixen ininterrompudament.
    2. Esdevenir-se com a conseqüència d’una cosa. D’on se segueix que ambdues rectes són paral·leles.
  4. transitiu
    1. Anar per un camí sense deixar-lo. Seguint aquest viarany sortireu a la carretera.
    2. Guardar una direcció, una línia de conducta. Seguir algú la seva inspiració, el seu instint.
    3. Prendre quelcom com a norma d’acció. Seguir l’exemple d’algú. Seguir un consell, una regla.
    4. Acceptar algú com a autoritat, prendre’l com a guia, adoptar les seves opinions, doctrines, etc. Els deixebles seguien Jesucrist.
  5. intransitiu Continuar. Segueixo pensant que és la millor solució. Si segueixes així, cauràs malalt.
  6. intransitiu
    1. Desprendre’s bé una cosa adherida. Si no mulles bé el paper de la paret, no seguirà. Quan arrenques l’esparadrap segueix la pell i tot.
    2. indústria surera Pelar-se bé el suro.