■ segons

Etimologia: del ll. secŭndum, íd., que donà segon en cat. ant., transformat en segons amb l’adjunció de l’anomenada -s adverbial (v. abans) 1a font: s. XIII, Vides
  1. preposició Guardant tal o tal direcció, observant tal o tal regla, atenent tal o tal persona o circumstància. El projectil es mou segons una trajectòria parabòlica. Segons la llei, la vostra solució no és possible. L’Evangeli segons sant Marc.
    1. conjunció D’acord amb allò que, de conformitat amb allò que; tal com. I fou mort segons anunciava l’antic oracle.
    2. segons que locució conjuntiva Expressa un sentit de subordinació a la realitat de dues o més coses igualment possibles. Segons que siguis bo o dolent, així et tractarà.