■ segell

Etimologia: del ll. sĭgĭllum ‘estatueta; empremta; marca’, dimin. arcaic de signum ‘senyal’ 1a font: 1244
    masculí
  1. sigil·lografia
    1. Matriu, tòrcul o altre estri, generalment de metall o de cautxú, que porta gravats en relleu dibuixos, lletres o altres signes característics i propis d’una persona o institució, per tal d’estampar-los a pressió en cera blana, lacre o altra matèria blana, o, prèviament tintats en un tampó, imprimir-los en un paper, i que serveix per a identificar la propietat d’una cosa, garantir l’autenticitat, la validesa, etc., d’un document, evitar que sigui desclòs un plec, etc.
    2. Empremta, marca estampada o impresa amb segell.
    3. correus Trosset de paper estampat amb una determinada figura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s’adhereixi un cop mullat, emès per una administració postal i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus.
    4. figuradament Caràcter distintiu comunicat a una obra o a altra cosa. L’obra d’aquest escultor és marcada amb el segell del geni.
  2. Marca d’una empresa editorial, audiovisual o discogràfica. Segell discogràfic, cinematogràfic. Una editorial amb quatre segells.
  3. farmàcia, indústria farmacèutica Caixet.
  4. segell de ram botànica Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies (Polygonatum multiflorum), de tija cilíndrica, flors blanquinoses i tubulars en ramells i fruits negrosos.
  5. segell de Salomó botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies (Polygonatum officinale), de tija angulosa, flors d’un blanc verdós, oloroses, fruits en baia negra blavosa i emprada en medicina popular.