■ secret
| | secreta

Etimologia: del ll. secretus, -a, -um ‘separat, reservat, secret’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. No revelat a la generalitat, reservat, confidencial, que el qui ho sap no ha de divulgar. Tenir secreta una cosa.
    2. Ocult, amagat. Una porta secreta.
    3. Que hom fa d’amagat o que actua sense ésser conegut dels altres. Votació secreta. Matrimoni secret. Policia secreta.
  2. masculí
    1. Allò ignorat de la generalitat, que el qui ho sap no ha de divulgar. Em confià un secret. Guardar un secret.
    2. Discreció absoluta. Jo et demano el secret: no ho diguis a ningú.
    3. en secret Secretament, d’una manera secreta. Dir alguna cosa a algú en secret.
    4. secret de confessió dret canònic Obligació i dret que té el sacerdot d’abstenir-se de revelar el que el penitent li ha confessat en el sagrament de la penitència.
    5. secret d’estat dret constitucional Secret inherent als afers polítics o diplomàtics, la revelació del qual per part d’un funcionari públic compromet la seguretat de l’estat.
    6. secret professional dret civil i dret processal Obligació d’un professional de no divulgar allò que ha conegut per raó del seu ofici llevat dels casos que preveu la llei.
    7. secret sumarial dret processal Secret encaminat a garantir tant l’administració de la justícia com la defensa dels interessos personals de les parts implicades en un sumari mentre es fan les diligències tendents al descobriment de la veritat dels fets.
  3. masculí
    1. Cosa no descoberta, no explicada; misteri. Els secrets de la natura.
    2. Mitjà amagat de produir certs efectes. Li va revelar el secret del seu èxit. El secret d’un mecanisme.
  4. masculí
    1. Lloc ocult, on no sap o no pot entrar sinó una o poques persones. Ningú no pot penetrar en el secret del seu cor.
    2. Amagatall practicat en certs mobles per guardar-hi coses de valor.
    3. música Part essencial de l’orgue, formada per grans caixes de fusta en la part inferior de les quals es rep l’aire a pressió.