■ sebaci
| | sebàcia

Homòfon: cebaci
Etimologia: del ll. sebaceus, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
    1. Que és de la natura del seu.
    2. Que té l’aparença del seu.
  2. anatomia animal Dit de cadascuna de les glàndules que secreten seu.