■ savi | sàvia

Etimologia: d’un ll. vg. *sabius, -a, -um, del ll. td. sapĭdus ‘que té gust; prudent’, der. de sapĕre ‘tenir gust’ per una via de difícil explicació 1a font: c. 1230
  1. adjectiu
    1. Que té la ciència d’alguna cosa o que posseeix molts coneixements sobre determinades ciències o disciplines. Homes experts i savis en afers de mar.
    2. usat absolutament Que té ciència. Un home savi.
    3. per extensió Dit d’un animal que té certes habilitats. Un gos savi. Una rata sàvia.
    4. llengua sàvia Cadascuna de les llengües antigues clàssiques, com el grec o el llatí, que tingueren una literatura important.
    5. mot savi Cultisme.
  2. adjectiu Ple de saviesa, assenyat, prudent, que demostra seny. Decisió sàvia.
  3. masculí i femení
    1. Home que posseeix molta ciència.
    2. antigament Especialista, doctor en alguna disciplina, magistrat, jurisconsult. Savi en dret. Savi en decretals. Consell dels savis.
    1. masculí i femení Persona d’experiència i saviesa.
    2. masculí i femení usat absolutament Bíblia Salomó, considerat autor dels llibres sapiencials. Tal com diu el Savi en l’Eclesiastès.
    3. masculí i femení història Nom donat a alguns filòsofs i polítics de l’antiga Grècia. Els set savis de Grècia.