satem*

Pronúncia: sátem
Etimologia: [mot avèstic]
adjectiu invariable lingüística Dit de les llengües pertanyents a la família indoeuropea, que presenten com a característica la palatalització dels fonemes guturals i, en un grau menor, dels labiovelars, fins a llur transformació, segons les llengües, en articulacions africades, fricatives o sibilants, en contrast amb les anomenades llengües centum, que conserven el caràcter oclusiu dels fonemes en qüestió.