■ santó

Homòfon: centó, sentor
Etimologia: del cast. santon, íd. 1a font: 1839, DLab.
masculí religió Denominació genèrica per a indicar aquelles persones (en general, ancians) que, en algunes religions —sobretot a l’islam—, es dediquen a pràctiques ascètiques i que mereixen ja una veneració mentre són vius i després de morts, sobretot llurs tombes.