■ sant | santa

Homòfon: san
Etimologia: del ll. sanctus, -a, -um ‘sagrat, inviolable; sant’, participi de sancīre ‘consagrar, sancionar, fer inviolable’ 1a font: s. XII, Hom.
    [abreviatura St. Sta.]
  1. adjectiu
    1. Atribut de la divinitat, en tant que ésser summament venerable. Sant Déu, sant Fort, sant Immortal. L’Esperit Sant.
    2. per extensió Dit de tot allò que pertany a Déu, que li és consagrat, que en dimana. El sant nom de Déu. La seva santa voluntat.
    3. per extensió cristianisme Dit de tot allò que es relaciona amb Crist, amb l’Església, amb els seus sagraments i les seves creences. La santa creu. La santa missa. La Santa Seu. La santa Pasqua. Terra Santa. Sant Sepulcre.
    4. cristianisme Dit de tots i cadascun dels dies de la Setmana Santa. Els dies sants. Divendres Sant.
  2. adjectiu Conforme a la religió, a la llei moral; just, piadós, recte. Portar una vida santa. Fer una santa mort. Ple de sants propòsits.
  3. adjectiu figuradament i col·loquialment
    1. Dit d’algunes coses que produeixen un efecte bo i saludable. Medicina santa. M’has donat un sant consell.
    2. En locucions familiars amb valor reforçant però sense valor semàntic. Dorm tot el sant dia.
  4. masculí
    1. Déu, un déu. El Sant d’Israel.
    2. etnologia, religió i sociologia El sagrat personificat i que, d’alguna manera, sobretot en les religions monoteistes, correspon al concepte de Déu.
    3. judaisme A l’antic tabernacle i, després en el temple de Jerusalem, sala que es trobava davant el sant dels sants, separat per una cortina.
    4. sant dels sants judaisme Lloc més interior (occidental) del tabernacle i del temple de Jerusalem. Hom hi guardava l’arca de l’aliança.
  5. adjectiu i masculí i femení
    1. cristianisme i litúrgia Dit d’aquell qui ha excel·lit per la seva virtut i ha atès una configuració amb Crist en grau elevadíssim, talment que ha esdevingut model de perfecció i, com a tal, rep un culte i és invocat com a intercessor. Sant Joaquim i santa Anna.
    2. per extensió Dit d’una persona virtuosa. És una santa.
    3. història Sobrenom donat al segle XVII a cadascun dels puritans anglesos més intransigents.
    4. a bon sant t’encomanes! figuradament Dit a algú per prevenir-lo que no es refiï d’algú altre.
    5. a sants i a minyons, no els prometis que no els dons (o si no els dons) Refrany que recomana el compliment d’allò que hom ha promès als infants.
    6. despullar un sant per vestir-ne un altre figuradament Privar algú o alguna cosa d’allò que li pertany per donar-ho a alguna altra persona o cosa que no en té pas més necessitat.
    7. no ésser sant de la seva (o meva, etc.) devoció figuradament No ésser simpàtic, no inspirar confiança a algú.
    8. no saber pas a quin sant encomanar-se figuradament Estar perplex, no saber pas què fer, a qui recórrer.
    9. quedar (o quedar-se) per a vestir sants figuradament Quedar solter, especialment una dona.
    10. tenir el sant de cara (o d’esquena) figuradament Tenir bona (o mala) sort.
    1. masculí i femení Anteposat al nom d’un sant o d’una santa, dia de la seva festivitat. Avui és Sant Mateu. Demà és Santa Marta.
    2. masculí Festa d’un sant o d’una santa en què hom celebra el dia onomàstic. Quan és el teu sant? Fa el sant el quatre de juny.
    3. Tots Sants masculí catolicisme Festa en commemoració de tots els sants, que hom celebra l’1 de novembre.
  7. masculí
    1. Imatge d’un sant. Un sant de fusta.
    2. col·loquialment Gravat, estampa, etc., encara que no representin sants. Mirar sants en un llibre.
  8. sant i senya ciències militars Joc de paraules que serveix al sentinella per a identificar, sobretot durant la nit, les rondes o les persones que s’apropen al lloc de guàrdia.