■ sancionar

Partició sil·làbica: san_ci_o_nar
Etimologia: de sanció 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Donar la sanció a una llei, un acte, un ús o un costum. El cap d’estat ha de sancionar les lleis que surten del parlament. Un mot sancionat pel diccionari.
  2. Imposar una sanció (a algú que ha infringit una llei, un reglament, etc.). El van sancionar amb 200 euros per haver aparcat malament el vehicle. La jugadora que va cometre la falta està sancionada.