■ sanció

Partició sil·làbica: san_ci_ó
Etimologia: del ll. sanctio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1350
    femení
    1. Autorització o aprovació que hom dona a un acte, un ús, un costum.
    2. dret administratiu Acte pel qual l’autoritat competent (el sobirà d’un país, el president d’una república, etc.) ratifica i fa vàlida una disposició legal.
    3. sanció parlamentària dret administratiu Acte pel qual el parlament confirma una decisió presa pel govern.
    1. Càstig que prové d’una acció mal feta.
    2. dret i sociologia Pena que la llei imposa a qui la infringeix, i també, alguna vegada, recompensa que prové del compliment d’una norma.
    3. dret internacional Cadascuna de les mesures polítiques, econòmiques i militars que alguns organismes internacionals o bé alguns grups d’estats imposen a un estat perquè el consideren agressor contra un altre estat o violador dels drets humans.
    4. sanció econòmica Sanció que generalment implica el pagament d’una determinada quantitat de diners, en concepte de desgreuge, als afectats o com a escarment, a través de l’administració, com a conseqüència de l’incompliment de les condicions exigibles a determinats productes o serveis.
    5. sanció social Amenaça de càstig o promesa de recompensa establerta per un grup social amb vista al compliment de les normes.
    6. sanció tributària dret fiscal Càstig imposat per les lleis fiscals a qui ha comès una infracció tributària.