■ sagristia

Partició sil·làbica: sa_gris_ti_a
Etimologia: del b. ll. sacristia, íd., der. de sacrista, -ānis ‘sagristà’ 1a font: c. 1370
    femení
  1. litúrgia i arquitectura A les esglésies, local annex, generalment tocant al presbiteri, on són custodiats els ornaments i els vasos sagrats i on es revesteixen els sacerdots i ministres sagrats per a les funcions litúrgiques.
  2. dret de sagristia història Tribut que pagaven els masos i les cases benestants per tal que el sagristà pogués complir els seus càrrecs.