■ safrà

Etimologia: de l’àr. zaʿfarân, íd. 1a font: 1249
  1. masculí
    1. botànica i alimentació, indústries alimentàries Planta herbàcia vivaç de la família de les iridàcies (Crocus sativus), de flors grosses amb sis tèpals i tres estigmes, els quals dessecats constitueixen una espècia molt estimada com a condiment; d’entre les seves espècies destaca també el safrà bord (C. nudiflorus) i el safrà de muntanya (C. vernus).
    2. colorants Matèria colorant groga que hom extreu del safrà.
    1. masculí Color de safrà, groc ataronjat.
    2. adjectiu invariable De tonalitats marró i safrà.
  3. fer safrà figuradament
    1. Fer campana.
    2. Fer una safranada.