sacrificar

Accessory
Etimologia: del ll. sacrificare, íd., der. de sacrifĭcus, -a, -um ‘el qui fa ofrenes sagrades’, comp. de sacrum, -i ‘objecte sagrat, de culte’ i facĕre ‘fer’
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Oferir una víctima en sacrifici a un déu o a Déu. Sacrificaren un vedell a Jahvè.
    2. usat absolutament Sacrificar a Déu, als ídols.
    3. per extensió Matar un animal, especialment per al consum. Ahir vam sacrificar el porc.
  2. figuradament
    1. transitiu Sofrir voluntàriament la pèrdua de quelcom per tal d’obtenir un avantatge. Per satisfer la seva set de poder, va sacrificar la felicitat de tota la família.
    2. transitiu Lliurar algú o alguna cosa a la mort, a la destrucció, a danys, etc., en profit d’un deure, de quelcom que hom considera més important. No ha vacil·lat a sacrificar el seu interès, el seu benestar. Ha sacrificat alguns capítols per no allargar massa el llibre.
    3. pronominal Sacrificar-se pels fills.
    4. pronominal Endurar privacions, fer concessions oneroses, doloroses, per necessitat, per mortificació. A la feina se sacrifica molt, però ningú no li ho reconeix.