■ runa1

Compareu: ruïna
Etimologia: probablement del ll. *rūdĕna, dissimilació del ll. rūdĕra, pl. de rūdus, -ĕris, íd. 1a font: 1442
    femení
  1. Enderroc, conjunt de materials provinents d’una demolició o enderroc.
  2. Material pedregós d’una tartera.
  3. Brossa arrossegada per la revinguda d’un riu, d’un torrent, per la mar.


    4. Vegeu també:
    runa2