■ rumb

Etimologia: encreuament del ll. rhombus ‘rombe’, figura dels espais de la rosa dels vents, amb el terme nàutic rum ‘espai dins una embarcació’, del germ. ruim, íd.; en l’accepció de ‘esplendidesa, tarannà rumbós’ prové de l’ostentació dels mags jugant amb rombes 1a font: c. 1643
    masculí
  1. nàutica
    1. Cadascuna de les trenta-dues parts iguals en què és dividida la rosa nàutica o rosa dels vents, anomenades també quartes.
    2. Angle format per la direcció de la proa d’una embarcació amb el meridià geogràfic, amb el magnètic o amb el de l’agulla.
    3. Direcció que segueix una embarcació, un corrent, la marea, etc.
    4. per extensió Orientació d’una construcció o d’una cosa estàtica, com un moll o una costa.
  2. aeronàutica Angle que forma la direcció de la proa d’una aeronau amb la direcció nord-sud.
  3. construcció naval Forat que travessa de banda a banda l’obra viva d’una embarcació, a proa o a popa, a prop, respectivament, de la roda o del codast, pel qual hom passa un cap o un cable en l’operació de varar-la o de treure-la en terra.
  4. figuradament
    1. Camí que hom segueix en un afer, etc.
    2. Camí que un afer, etc., pren.
    3. Tarannà rumbós.