■ rúbrica

Etimologia: del ll. rubrīca ‘terra vermella; indicació escrita en vermell’, substantivació fem. de l’adj. rubrīcus, -a, -um ‘vermell’, der. de ruber, -bra, -brum ‘vermell’, amb canvi d’accent per influx del gran nombre d’adj. en -ĭcus 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. codicologia, paleografia i tipografia
    1. En els manuscrits i impresos antics, la part que era escrita en lletres vermelles.
    2. Cadascun dels títols o epígrafs dels capítols o seccions d’un volum, l’índex que precedeix o termina el volum, escrits en vermell.
    3. Cadascuna de les seccions d’algunes lleis, sobretot les disposicions de llei civil, en contraposició als edictes dels pretors, escrits sobre tauletes blanques (album).
    1. litúrgia En la litúrgia romana, cadascuna de les normes cerimonials dels llibres litúrgics, que regulen els ritus, escrites en lletra vermella per distingir-les de les fórmules litúrgiques.
    2. per extensió Cadascuna de les normes d’altres cerimònies no eclesiàstiques.
    3. figuradament Costum o pràctica establerta. Això és de rúbrica.
  3. escriptura Traç o conjunt de traços, de figura generalment invariable, que hom posa en la signatura ultra els noms.