■ roure

Partició sil·làbica: rou_re
Etimologia: del ll. rōbur, rōbŏris ‘roure; força, robustesa’ 1a font: 1150
    masculí
  1. botànica i fusteria Nom donat a les espècies caducifòlies del gènere Quercus, de la família de les fagàcies, formades per arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits i fruits en gla. Cal esmentar el roure africà (Q. canariensis), el roure cerrioide (Q. faginea ssp cerrioides), el roure de fulla grossa (Q. petraea), el roure de fulla petita (Q. faginea ssp valentina), el roure martinenc (Q. pubescens), el roure pènol (Q. robur), el roure reboll (Q. pyrenaica), el roure americà (Q. borealis) i el roure negre (Q. velutina).
  2. ésser fort com un roure (o simplement ésser un roure) figuradament Ésser molt fort, tenir una gran resistència.