roncar

Accessory
Etimologia: del ll. rhonchare, íd., der. de rhonchus ‘ronc, ronxet’, i aquest, del gr. rhógkhos, íd. 1a font: 1372
Body
    verb intransitiu
  1. Respirar, en dormir, fent un soroll ronc degut a la vibració del vel del paladar. Ningú no vol dormir amb ell perquè ronca fort. Mètodes per a deixar de roncar.
  2. per extensió
    1. Fer un so anàleg la veu d’un animal irritat, els budells, la mar agitada, el tro, etc.
    2. Parrupar els coloms.
  3. figuradament Rondinar.