■ roig | roja

Partició sil·làbica: roig
Etimologia: del ll. vg. *ruiu, ll. cl. rŭbeus, -a, -um, íd., der. de ruber, -bra, -brum ‘vermell’ 1a font: s. XIII, Vides
  1. adjectiu
    1. Vermell tirant a groc. De color roig.
    2. anatomia animal i antropologia física Dit del cabell o del pèl que, a causa d’una pigmentació característica de la melanina, és de color roig.
  2. adjectiu i masculí i femení història i ciències polítiques Dit de qui és considerat políticament revolucionari i més específicament militant socialista o del moviment obrer.
  3. masculí òptica Vermell.
  4. roig de cacau alimentació, indústries alimentàries Substància complexa polifenòlica que es produeix en fermentar les llavors de cacau.
  5. roig neutre biologia Matèria colorant utilitzada com a indicador de pH.