■ rodó
| | rodona

Etimologia: del ll. rotundus, -a, -um, íd., der. de rota ‘roda’ 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu
    1. De figura circular. Un plat rodó.
    2. Que té la secció transversal circular. Una torre rodona.
    3. Esfèric. La Terra és rodona.
  2. adjectiu i femení arts gràfiques Dit del tipus de lletra de forma circular i dreta, emprada generalment en la composició del text de llibres, diaris i revistes.
  3. adjectiu figuradament
    1. Complet, en què res no fa defecte. Un any rodó.
    2. caure rodó Caure completament, feixugament.
    3. fortuna rodona Fortuna considerable a bastament.
    4. nombre rodó Nombre expressat aproximadament en unitats d’un ordre donat sense tenir en compte les unitats d’ordre inferior o superior. Val quaranta-dos euros, però fem nombres rodons: deixem-ho per quaranta.
    5. taula rodona Taula on mengen plegats tots els hostes d’una fonda, etc.
    6. viatge rodó Viatge que acaba en el seu punt de partida.
  4. aturar-se (o parar) en rodó Aturar-se sobtadament, sense vacil·lacions.
  5. dir (una cosa) en rodó Dir-la decididament, sense vacil·lar ni pal·liar-la.
  6. girar en rodó Girar fent mitja volta.
  7. tallar en rodó Tallar una cosa de manera que se separi completament de l’altra a què estava adherida.
  8. masculí metal·lúrgia Barra metàl·lica de ferro o d’acer de secció circular o aproximadament circular.