■ rim

Etimologia: del ll. rhythmus, i aquest, del gr. rhythmós ‘moviment regular, ritme’, que significà vers romanç, basat en accents i rimes, a diferència del metre1, basat en la quantitat 1a font: s. XIII, Cerverí
    masculí poètica
  1. Vers d’estructura romànica, entès com a successió de mots escandits d’acord amb un nombre de síl·labes establert i segons una determinada accentuació.
  2. En els antics tractats poètics en ús a Catalunya, la síl·laba o síl·labes finals dels versos que formen la rima.
  3. Rima.