rígid | rígida

Accessory
Compareu: tens
Etimologia: del ll. rĭgĭdus, -a, -um, íd., der. de rigēre ‘posar-se ert’; en cat. ant. tenim règeu, íd., forma popular per evolució fonètica normal, suplantada després per la culta llatinitzant rígid 1a font: 1696, DLac.
Body
    adjectiu
  1. No flexible, que no pot doblegar-se o torçar-se. Una vareta de ferro rígida.
  2. figuradament Un censor rígid. Complidor rígid de les regles del joc. Una virtut rígida.