revocar

Accessory
Etimologia: del ll. revocare, íd. 1a font: 1272, CTort.
Body
    verb transitiu
  1. Anul·lar, deixar sense efecte una decisió, una ordre, una concessió, una sentència, un tracte, etc. Revocar una llei, un decret, una sentència. Van revocar l’ordre d’afusellament del reu.
  2. Destituir, desposseir algú del seu càrrec. Van revocar-lo com a president.