■ reverència

Partició sil·làbica: re_ve_rèn_ci_a
Etimologia: del ll. reverentia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Respecte o admiració profunda i quasi temorosa que hom sent davant algú, o davant de coses, sobretot sagrades. Tractar amb reverència els vells. Reverència per les tradicions sagrades.
    2. catolicisme Títol honorífic donat a determinats eclesiàstics, especialment religiosos regulars.
    3. història Títol honorífic donat antigament a personatges d’alta categoria.
  2. Inclinació que hom fa amb el cos per saludar respectuosament. Fer la reverència. Reverència profunda.