Accessory
Partició sil·làbica: reu
Etimologia: del ll. reus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. reus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
- adjectiu i masculí i femení Que ha comès una culpa, culpable.
-
masculí i femení
dret processal
- En un procés civil, el demandat.
- En un judici criminal, l’acusat d’un delicte, el presumpte autor d’un delicte.
- El condemnat després de la sentència.
- En un procés canònic, el qui hi és citat com a part.
- reu confés El qui declara voluntàriament el delicte.
- reu convicte Aquell al qual hom ha provat el seu delicte, bé que no l’hagi confessat.