■ retornar

Etimologia: de tornar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Restituir, tornar, una cosa. Us retorno els llibres que em vau deixar.
  2. transitiu
    1. Fer recobrar els sentits a algú. Va tenir una basca i no el podíem retornar amb res.
    2. usat absolutament Aquesta olor retorna.
    3. per extensió Retornar l’ànim, els esperits, a algú.
  3. intransitiu Anar del lloc on hom ha anat al punt de partida, tornar. Finalment, va retornar al seu país d’origen.
  4. transitiu indústria tèxtil En teoria de teixits, reproduir un dibuix, un lligat o un passat en direcció contrària a la que hom havia seguit abans.