■ reticle

Etimologia: del ll. reticŭlum, dimin. de rete ‘xarxa’ 1a font: 1917, DOrt.
    masculí
    1. En plantes i animals, nom aplicat a certes parts orgàniques que ressemblen a una xarxa.
    2. anatomia animal Segon compartiment de l’estómac dels artiodàctils remugants i dels tilòpodes.
    3. anatomia animal i histologia Nom de diverses xarxes de fibres o de vasos.
    4. citologia Xarxa protoplasmàtica cel·lular.
    5. histologia Teixit reticular.
    6. reticle endoplasmàtic citologia Conjunt de cavitats aplanades o cisternes, molt polimorfes i ramificades, del citoplasma de les cèl·lules eucariotes.
    7. reticle sarcoplasmàtic citologia Reticle endoplasmàtic de les cèl·lules musculars, molt diferenciat.
    1. física, òptica i cristal·lografia Xarxa.
    2. òptica Conjunt de dos fils o més creuats que hom posa als focus de certs instruments òptics i que serveix per a efectuar mesures de precisió.
    3. reticle primitiu cristal·lografia Una de les funcions vectorials, representada per la lletra P, emprada per a expressar matemàticament la xarxa en la qual és fonamentat un edifici cristal·lí.
  3. àlgebra Conjunt ordenat en el qual dos elements qualssevol tenen un suprem (la més petita de les fites superiors o elements majorants) i un ínfim (la més gran de les fites inferiors o elements minorants). És anomenat, també, conjunt reticular.