■ retardar

Compareu: endarrerir
Etimologia: de tardar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fer que una cosa s’esdevingui més tard. Hem retardat la sortida per donar-vos temps a venir.
    2. retardar un rellotge rellotgeria Moure les busques d’un rellotge per tal que assenyalin un temps anterior al que assenyalaven.
    1. transitiu Fer més lent, alentir (oposat a accelerar). Retardar un moviment.
    2. transitiu física i mecànica Descelerar.
    3. transitiu física i mecànica Introduir un retard en un procés.
    4. pronominal Retardar-se un rellotge.
  3. intransitiu rellotgeria
    1. Assenyalar un rellotge una hora anterior a la que realment és.
    2. Funcionar un rellotge o un mecanisme de rellotgeria amb menys rapidesa de la que li correspon en funció de l’ús al qual és destinat.