■ restauració

Partició sil·làbica: res_tau_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. restauratio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de restaurar;
    2. l’efecte.
  2. art Procés o conjunt d’intervencions progressives que, d’una manera simple o combinadament, tenen per objectiu de prolongar l’existència dels béns culturals, millorant, fins al màxim, llurs condicions físiques.
  3. ecologia
    1. Conjunt d’operacions destinades a crear unes condicions similars a les que presentava un sistema natural alterat per l’activitat humana.
    2. restauració hidrologicoforestal Intervenció combinada de repoblació forestal i d’obres de correcció per tal de disminuir o anul·lar l’erosió d’una àrea de muntanya.
    3. restauració paisatgística Conjunt d’operacions que tenen per finalitat que la percepció visual d’un espai sigui similar a la que componia abans d’ésser alterat per una activitat humana.
  4. gastronomia
    1. Activitat del restaurador.
    2. Ofici de restaurador.
  5. ciències polítiques
    1. Reposició al tron d’un rei destronat o del representant d’una dinastia foragitada.
    2. història Període històric que comença amb aquesta reposició.