residir

Accessory
Etimologia: del ll. residēre, íd. 1a font: 1560
Body
    verb intransitiu
    1. Habitar permanentment o per un temps considerable en un lloc determinat, tenir-hi la residència oficialment. El rei resideix a la capital.
    2. especialment Estar-se en el lloc on hom exerceix una funció. Resideix mig any a l’estranger, per negocis.
  1. figuradament En ell resideix la suprema autoritat.
  2. Consistir. El principal problema de la regió resideix en la manca d’infraestructures.