■ residència

Partició sil·làbica: re_si_dèn_ci_a
Etimologia: de resident 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de residir, el fet de residir. Lloc de residència.
    2. dret Permanència, més o menys continuada, d’una persona en un lloc determinat per a residir-hi.
    3. permís de residència dret Concessió oficial feta a un estranger per l’autoritat del país en què es troba, per tal de poder residir-hi un temps determinat.
    1. Lloc on hom resideix.
    2. Edifici on conviuen habitualment diferents persones sota una reglamentació comuna i vinculats per motius d’edat, sexe, treball o ocupació, creences religioses, etc. Residència d’estudiants. Una residència d’ancians. Les residències d’aquest orde religiós es distribueixen per tota la ciutat.
    3. dret Edifici en què una autoritat o corporació té el seu domicili i exerceix les seves funcions.
    4. residència casa de pagès turisme, viatges Habitatge rural que destina una part o la totalitat de les seves estances i habitacions a l’allotjament turístic.
  3. dret
    1. Obligació jurídica de residir en el lloc on hom té un càrrec públic.
    2. dret canònic Obligació que té el clergue d’estar present habitualment al lloc on radica el càrrec que exerceix.
  4. dret internacional Càrrec de ministre resident.
  5. medicina Període de formació en una especialitat mèdica, d’una durada habitual d’entre tres i cinc anys, realitzat en hospitals acreditats.
  6. residència ecològica obsolet ecologia Terme proposat per A. Cabrera per a designar l’hàbitat.